Avui dissabte a les 11 del matí hem rebut la visita de la Meritxell Niñà, una historiadora de l'art que està treballant en la realització de la Enciclopedia del Románico en España. Crec que concretament està treballant en el volum que inclourà la zona del Segrià. Estan realitzant una exhaustiva recerca i documentació de totes les restes romàniques de l'estat espanyol. Si us fixeu, a la seva web, en l'acabat dels volums i els preus us adonareu que estem davant d'una obra de gran qualitat.
El cas és que la Meritxell va contactar amb el departament de patrimoni d'Alcarràs per poder visitar les estances que ens queden de l'àntic castell d'Alcarràs i que podem trobar sota l'actual església. Aquest matí els hi hem obert per a que en pogués fer fotografies pel corresponent apartat de l'enciclopèdia. Cal dir que jo també em moria de ganes de baixar-hi després de tantissims anys i ha acabat sent una experiència emocionant. Poder trepitjar aquells llocs amb tanta historia local per una persona que coneix la seva importància resulta algo gairebé existencial.
Posteriorment li hem parlat de les restes de l'antiga església medieval que tenim acondicionades per a visites sota la Plaça Major. La Meritxel no estava al corrent de l'existència d'aquestes restes i hi ha volgut anar per poder fer les corresponents fotografies. A més, ens ha demanat que li enviem la informació que tenim de les restes perquè part de la seva feina consisteix en documentar allò que ells no tenen constància.
La visitant ha sortit gratament sorpresa de totes dues visites i ha comentat la sort que tenim de tenir encara tot aquest llegat; també ens fet saber la seva opinió i ens ha dit que tindríem que consultar arqueòlegs i historiadors perquè seria important per la vila saber que són concretament les sales de sota l'església i de quan són exactament. Es a dir, realitzar una investigació més exhaustiva i profunda sobre aquest béns.
Malauradament hi ha un petit problema amb la més bonica i gran de les sales que us comentaré tan aviat com la Rosa em faciliti les fotografies que ha fet per l'arxiu local.
P.D.: M'he oblidat d'agraïr l'ajut als tres nois de la brigada local sense els quals hagués resultat impossible accedir a les estances.
P.D.: M'he oblidat d'agraïr l'ajut als tres nois de la brigada local sense els quals hagués resultat impossible accedir a les estances.
Sota l'eglèsia encara hi ha alguns punts que resultaria força interessant de redescobrir i netejar per tenir completa una idea de les restes de l'antic castell. Que jo recordi de converses amb l'anterior mossèn, en una de les estances que actualment s'hi poden baixar hi ha una part que te forma de sitja o pou tota plena de runes que seria interessant poder almneys netejar, i sota l'altar major, sota el presbiteri, també hi ha una zona coberta de taulons de fusta amb més possibles restes. Amb voluntaris, el consentiment de l'esglèsia i paciència es podria organitzar una tasca maca de recuperació de patrimoni.
ResponEliminaAlbert Panabera
Ei! Em sembla un bloc molt interessant, i encara més si tracta de la nostra història! Benvinguts al món dels blocs! Seguiré llegint!
ResponEliminaHola,
ResponEliminaGràcies per comentar a tots dos.
Albert, avui hem pogut comprobar que allí sota encara hi queda molta feina per fer. La tasca que van dur a terme els "Cors Valents" als '80 es digna de lloar i d'agrair. Primer que res em de saber amb exactitud a que correspon cadascuna de les estances i a quina finalitat obeien. Si bé tenim documents medievals que les descriuen, és necessaria la opinió d'un expert que pugui comprobar-ho in situ.
Es a dir, requereix tasques arqueològiques i estudis històrics que en principi i segons la legislació vigent han de ser dutes a terme per gent qualificada. Tenint en compte el periode de crisi, no estaria de més consultar si la tasca es podria dur a terme amb voluntaris com tu dius però sempre gestionats i supervisats per un arqueóleg/s, historiadors, etc.. La sitja de la que parles encara hi es. Es troba ubicada a la estança central, la mes gran, mes ben conservada i bonica; però hi ha un greu problema: hi ha un pam d'aigua que cobreix tota l'estança i no se si això pot arribar a ser perjudicial fins i tot per l'església. Quan tingui les fotos que hem fet ja les penajare.
Edurne, gràcies per comentar i pel teu interés. La historia ,i més concretament la historia local, és el que ens defineix de forma més inmediata com a comunitat i la que dibuixa la nostra identitat i per això és vital no oblidar-la. Com deia ahir el Felip Gallart a la presentació del seu llibre a les restes de la Plaça Major: una persona sense memoria és una persona perduda.
El mes important del tema del nostre patrimoni és que la gent se l'ha de fer seu. Només amb l'interés de la gent aconseguirem recuperar el llegat que encara ens queda i posar-lo en valor per diverses finalitats, entre elles recuperar una identitat.
Aquest és el motiu d'aquest bloc: donar a coneixer als alcarrassins tot aquest passat que forma part del nostre poble i que d'una manera o altra dibuixa el nostre present.
Calen més accions i més mans per aconseguir això; així que si algu té interés en col·laborar amb el bloc de forma seriosa, documentada i desinteresada al voltant de la nostra historia, serà benvingut/da.