Imatges de les estances del Castell d'Alcarràs

Com us vaig dir l'altre dia, us pengem les fotos que vam fer durant la visita a les estances de l'antic castell d'Alcarràs i que es troben sota l'actual església.

Disculpeu la qualitat de les imatges però els llocs són petits i es feia difícil trobar una bona posició per fer les fotos. En el cas de la sala central, la més gran, més bonica i més ben conservada, ens vam veure obligats a fer les fotografies des de dalt a l'escala ja que al terra de l'estança hi havia un pam d'aigua. D'alguna manera haurem de ficar sol·lució al tema de l'aigua ja que no sabem si pot, no sols ser dolent per l'estança en si, arribar a afectar els fonaments de l'esglèsia.

Visita a les estances del desaparegut castell d'Alcarràs sota l'actual esglèsia

Avui dissabte a les 11 del matí hem rebut la visita de la Meritxell Niñà, una historiadora de l'art que està treballant en la realització de la Enciclopedia del Románico en España. Crec que concretament està treballant en el volum que inclourà la zona del Segrià. Estan realitzant una exhaustiva recerca i documentació de totes les restes romàniques de l'estat espanyol. Si us fixeu, a la seva web, en l'acabat dels volums i els preus us adonareu que estem davant d'una obra de gran qualitat.

El cas és que la Meritxell va contactar amb el departament de patrimoni d'Alcarràs per poder visitar les estances que ens queden de l'àntic castell d'Alcarràs i que podem trobar sota l'actual església. Aquest matí els hi hem obert per a que en pogués fer fotografies pel corresponent apartat de l'enciclopèdia. Cal dir que jo també em moria de ganes de baixar-hi després de tantissims anys i ha acabat sent una experiència emocionant. Poder trepitjar aquells llocs amb tanta historia local per una persona que coneix la seva importància resulta algo gairebé existencial.

Posteriorment li hem parlat de les restes de l'antiga església medieval que tenim acondicionades per a visites sota la Plaça Major. La Meritxel no estava al corrent de l'existència d'aquestes restes i hi ha volgut anar per poder fer les corresponents fotografies. A més, ens ha demanat que li enviem la informació que tenim de les restes perquè part de la seva feina consisteix en documentar allò que ells no tenen constància.

La visitant ha sortit gratament sorpresa de totes dues visites i ha comentat la sort que tenim de tenir encara tot aquest llegat; també ens fet saber la seva opinió i ens ha dit que tindríem que consultar arqueòlegs i historiadors perquè seria important per la vila saber que són concretament les sales de sota l'església i de quan són exactament. Es a dir, realitzar una investigació més exhaustiva i profunda sobre aquest béns.

Malauradament hi ha un petit problema amb la més bonica i gran de les sales que us comentaré tan aviat com la Rosa em faciliti les fotografies que ha fet per l'arxiu local.

P.D.: M'he oblidat d'agraïr l'ajut als tres nois de la brigada local sense els quals hagués resultat impossible accedir a les estances.

El mas de volta de Collastret

Un dels béns patrimonials a protegir segons el Catàleg de Béns a Protegir de l'Ajuntament d'Alcarràs aprovat l'any 2008 és el mas de volta que trobem a la partida de Collastret. En aquest catàleg, hi apareix catalogat com a BCIL (Bé Cultural d'Interés Local). Es troba ubicat en una explotació agrícola privada i el seu estat comença ser preocupant. Trobem que el mas està perdent la terra del sostre que impermeabilitza l'estructura i, tant a l'interior com a l'exterior, es comencen a despendre algunes de les pedres. El més adient seria mirar de fer una intervenció de consolidació de l'estructura.

Els masos de volta o masos de pedra seca eren un element comú al terme d'Alcarràs fins no fa gaires anys. La transformació soferta per les parceles del nostre terme durant les darreres dècades ha ocasionat la desaparició de la majoria d'aquest masos fins a l'extrem que només en trobem un de ben conservat i documentat: el de la partida de Collastret.

Els masos de volta eren construccions rurals on els pagesos hi guardaven els estris, sovint bestiar (mules, ases, etc.)  i que també utilitzaven com a lloc de descans. Quan la feina al camp requeria passar-hi força temps o més d'un dia, els pagesos es quedaven allí. Abans qui tenia les terres lluny del poble, anar del poble al camp i del camp al poble cada dia, requeria molta estona. Els masos de volta també els hi servien d'aixopluc durant les tempestes. Amb l'arribada de la mecanització als camps, aquests elements arquitectònics dels nostres paisatges van anar perdent la seva utilitat i variant les seves funcions.

L'origen dels masos o cabanes de volta el trobem al llarg del segle XIX sobretot a la zona de les Garrigues, l'Urgell, la Segarra i la Terra Alta. La seva ubicació acostuma a ser en terrenys en pendent i estan formades per una serie de filades consecutives de carreus formant un arc de mig punt i un cop acabada la volta, s'incorpora la façana. Amb l'estructura acabada, s'afegia terra natural per sobre per tal d'impermeabilitzar-la. De planta acostumen a tenir entre 15 i 35 m2 de superfície i una única porta.

Fonts:

•  Paissatges de la pedra seca
•  Barraques de pedra seca